Editades dues obres magnífiques del Premi Vila de Martorell

Divendres 18 de novembre s’ha fet la presentació de l’edició d’Epigrames’, de Marcial, traduïda per Jaume Juan, obra guanyadora del Premi de traducció de clàssics Memorial Montserrat Ros 2021 (Editorial Adesiara de Martorell), i l’assaig ‘Kurt Schwitters (1887-1948) L’artista permanent’, del martorellenc Jordi Isart, Premi local a la millor obra en prosa 2022 (Viena Edicions). L’acte ha comptat amb la presència dels autors, Andreu González, regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, i Josefina Canals, secretària del jurat.

Els ‘Epigrames’ són un monument artístic de l’antiguitat, una obra cardinal traduïda al català,  que reflecteix la societat de Roma, amb tota la seva riquíssima varietat, dels anys 80 dC, dos mil anys enrere, a través de versos tendres, divertits, eròtics, satírics, enginyosos i, de vegades, cruels. L’epigrama és un tipus de poema curt: petit, dolç i punyent. Originat a Grècia aquest tipus de poema estava escrit sobre un material dur (pedra o marbre), en vers i breu (entre 2 i 8 versos) i, per tant, demanava un esforç de brevetat i concisió als autors. A Roma rep l’acolliment i Marcial, nascut gairebé fa dos mil anys a la Tarraconense, fou el màxim conreador a través d’un llenguatge que diu les coses pel seu nom. Pels ‘Epigrames’, hi passegen personatges amb els seus vicis i virtuts:  esclaus, vells, rics que es volen fer passar per pobres, pobres que es volen fer passar per rics, entre d’altres. La traducció al català és esplèndida i sense censures a diferència de la realitzada per Miquel Dolç a la Bernat Metge entre els anys 49 i 60.

L’obra de ‘Kurt Schwitters’ és un assaig ben estructurat de l’artista alemany nascut a Hannover l’any 1887. Tal com diu l’autor: “és un gran pintor, un bon escultor, un excel·lent escriptor, músic curiós, arquitecte sorprenent i bon professional de la tipografia”, i afegeix: “la seva obra avui té frescor, naturalitat que centenars anys després ens continuen embruixant.” Schwitters en realitat va ser un dadaista no acceptat pels cercles dadàs per ser romàntic, burgès i apolític. Dins les seves creacions plàstiques destaca la tècnica Merz, un collage volumètric que dona misteri i enigma i el concepte de naturalesa que per a ell un valor suprem, de comunió íntegra i de reconegut valor sentimental.

L’acte s’ha acabat amb un brindis amb els assistents.